La novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup arriba al seu desè episodi. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.
L’Abat Dagobert, procedí a començar la cerimònia. Es va posar els ornaments negres. Va tornar a rebeneir l’aigua beneita del perol. Va agafar el llibre d’exorcismes i va buscar el capítol que posava “Instrucciones para expulsar al diablo.” Va agafar el descomunal salpasser i el va submergir set vegades en el perol ple fins dalt d’aigua beneita. Es va posar d’avant del presumpte posseït i el va ruixar generosament. Fra Tomeu, restava amb els ulls clucs, gairebé no respirava. L’exorcista -perquè ara l’Abat Dagobert era l’exorcista- tenia a un cantó una garrafa de cinc litres d’oli, especialment preparat per l’Extrema Unció dels moribunds. Fra Bogamil i Fra Pierrot, restaven esparverats amagats al darrera de la comuna de Fra Tomeu. Es deien entre ells completament terroritzats.
– Fra Pierrot!
– Digueu-me Fga Bogamil.
– Estic completament esglaiat, i vós?
– Jo penso que no sóc d’eixe món. M’he encomanat a la Chepegudeta pegque m’achude. Aquesta Vegge de Valéncia és molt podegosa. Tinc pog!
– Teniu, amorreu-vos a eixa ampolla de vi, sota els meus sants hàbits sempre en porto unes quantes.
– Oh! Megci! És incgeible! Malggat seg català, vós sou un bon fgague Fga Bogamil. A la Fgança no s’ho cgeuguien.
benegre.cat 