Les primeres eleccions generals després del franquisme, per Enric Marco

El 15 de juny del 1977 va ser un dels dies més feliços de la meva vida. Es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a Espanya després de la llarga nit del franquisme. Feia 41 anys que no votàvem i ens va sentar de meravella. Adolfo Suárez va guanyar clarament gràcies als meus consells mentre era el seu assessor, feina que em vaig guanyar gràcies a -o per culpa de- l’experiència de Flossenbürg. “Enric, tu eres un demócrata, quiero tu ayuda para ser Presidente”, recordo que em va dir.

La transició democràtica va arribar a Espanya molt més tard dels que molts voldríem, però va arribar. Ja és trist, pensava aleshores i penso ara, que quaranta anys de dictadura només es poguessin acabar amb la mort del caudillo i no per altres vies. I no serà per partits a l’ombra conspirant per enderrocar-lo però, nois, no va haver-hi sort.

Mort el maligne, els mecanismes democràtics van engegar-se a un país malmès per la dictadura i liderat de manera provisional per Adolfo Suárez, nomenat capità de la transició al juliol del 76 pel Rei Joan Carles I. Abans m’ho va oferir a mi, però vaig declinar perquè mai m’ha agradat ser protagonista de res.. Les eleccions, doncs, van quedar fixades pel 15 de juny de l’any següent, del 77. Durant aquest any d’impàs, Suárez em va voler al seu costat: “Enric, tu eres un demócrata. Lo que aprendiste en los campos alemanes no tiene precio”. Aquests mots em van convèncer i vaig viatjar a Madrid per donar-li suport. Vaig ensenyar-li a enraonar i a raonar, a ser millor persona i millor polític.

Junts vam dissenyar el partit. Havia de ser una unió, de centre i democràtica. El nom estava clar, no va ser un procés creatiu gaire complicat. La UCD es va crear al maig del 77 i un mes després va guanyar les eleccions de manera clara. 166 escons per Suárez, 10 vegades més que l’Alianza Popular del Suárez.

I el Partit Socialista Obrer Espanyol del González es va quedar a les portes, amb 118 escons. Ell estava decebut, era un polític motivat i amb un futur brillant. Ja a Flössenburg vaig aprendre a identificar de seguida la gent amb conviccions sólides, amb futur. I així li vaig dir: “Felipe, si quieres que te ayude, las próximas las ganamos”. La resta és història coneguda.

Enric Marco

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s