Capítol XI: Sor Virtudes expulsada de l’Abadia

La novel·la que publiquem cada setmana a benegre.cat, L’Abadia de la Mare de Déu del Cup, arriba al seu desè episodi. Si encara no has llegit els capítols anteriors, clica aquí.

“La Reverenda Madre Superiora” del convent de clausura de Salamanca de l’orde de, “Las Arrepentidas del Triste Aborto“, agafada de cada braç per Fra Petúnia i Fra Consol, fou treta a empentes -malgrat ella, tot un tros de dona- els hi ensenyés generosament als dos frares els seus encants. No ni feren pas cas. Però el que sí la va molestar, va ser sentir com els dos frarets li deien.

– Marrana! A on hi hagi un bon salpasser, sempre el voldrem primer! -Li endegà Fra Petúnia.

– Visca l’Arc de Sant Martí! Cago’m la mare que et va parir! -Li va abocar Fra Consol fotent-li un cop de peu al trassero al temps que li llançava la maleta fora el portal.

Sor Virtudes asseguda al terra va veure com es tancava la porta de l’Abadia i es quedà bocabadada quan sentí uns xisclets molt amanerats i unes veus que deien.

– Hiiiiiiiiiiiiiiiii!, -era Fra Consol, i preguntava- “¿Fra Petúnia, tu sigues?”

– “¡Aaaaaaaaaaaaaaaaaaa! ¡Por supuesto  que siiiiii! ¡Yo sigo!”

Sor Virtudes, fora de tot control va agafar el mòbil i va marcar el 666. Va tenir un breu intercanvi de paraules. Acabada la breu conversació, va agafar la maleta i molt lentament va marxar tot xino-xano a la recerca del roure. Era el punt de trobada dels fidels que per Setmana Santa anaven a la Abadia. Era allà on la recolliria un vehicle. L’Abat Dagobert, va dir a Fra Pierrot i a Fra Bogamil.

– Seguiu-me, doncs hem de fer una feina molt sagrada.

– Què hem de fer pare Abat?

– Feu mala caga, no us tgobeu bé?

– Fills meus, us ho diré. Vull que sigueu amb mi, quan faci l’exorcisme a Fra Tomeu. Crec fermament que té Satanàs dins les seves entranyes!

– Vegge de la Depugadoga! Pietat!

– Mare de Déu del Sant Reciclatge! Ajudeu-nos!

– Vull que aneu a la seva cel·la i li feu una bona revisió, assabenteu-me del seu estat, vull saber si el seu cos podrà resistir un acte d’aquesta mena.

Els tres, discretament se separaren de la resta de la Comunitat, i varen dirigir les seves passes a la cel·la de l’ex-Abat Tomeu. Van entrar-hi, el malalt dormia. La seva austera cel·la feia una fortor d’excrements veritablement insuportable. Miraren pel terra de la cel·la i veieren que hi havia un grapat de perols, olles, cassoles, pots de la cuina plens a vessar d’excrements. Fra Bogamil va mormolar.

– Vaig dir-li al bon Abat que begués tanta aigua com pogués, i al damunt li vam posar set o vuit “ajudes”. Certament no ha pogut fer altre cosa. Omplir tots els recipients que ha trobat!

– Jo vaig feg el pgepagat amb molta cuga pegque defequés fogça, i això sí que ho ha fet!

– Feu-li una revisió frares meus i digueu-me com el trobeu. -Va dir l’Abat Dagobert, amb un posat molt seriós. Fra Bogamil i Fra Pierrot, van anar per feina, es van apropar al malalt i el van despertar. Li van apartar el llençol i una fortor putrefacte els hi va petar al rostre. Els dos pobres frares, només van tenir temps d’encomanar-se a l’español Sant Vicent, nascut a Valéncia i mitjancer de totes les gràcies, i a Sant Euniciano, un Sant español de professió porqueter. Era molt gros i corpulent, tenia un amor extraordinari envers els seus germans en la Fe. No pogueren encomanar-se a ningú més. Començaren a vomitar generosament sense poder evitar-ho pel damunt del cos de Fra Tomeu, -cara inclosa-. L’ex-Abat Tomeu va obrir els ulls va mirar fixament als dos frares i els digué eixos tendres mots.

– Mercès frarets meus, quanta bondat hi ha en la vostra acció, ajudau-me a lliurar la meva pobre ànima a l’Altíssim.

– No pas mon pague! No pas!

– Encara heu de seguir fent molt bon vi!

– Ai!, ai!, ai!, ai!, ai!, ai! -anava gemegant el pobre Frare.

– Ara us farem una revisió completa.

– Segà una guevisió molt acugada.

– Com anem de calça mon Pare?

– Ai fillet, quin còlic més espantós. Sembla talment que m’hagin de sortir els budells.

– Tganquil mon Pague, aga se us agueglagà, us donagué unes hegbes pgodigioses!

– Ai! Ai! Deixau-me morir en pau…

L’Abat Dagobert, va preguntar.

– Com el trobeu? El seu cos podrà resistir un exorcisme?

– Jo crec que sí. Però està molt dèbil. Sembla més de l’altre món, que no pas d’aquest.

– Jo penso que no hi toca, que no fa l’hoga, que no fa l’hoga!

– Doncs procediré a l’exorcisme.

L’Abat Dagobert, davant dels astorats ulls de Fra Bogamil i Fra Pierrot, va començar a treure l’instrumental per a procedir a l’exorcisme. L’Abat, era un gran professional en l’art de treure el Diable dels cossos de les ànimes bones posseïdes pel Maligne. Va preparar un perol ple d’aigua beneïda. Va agafar un descomunal salpasser. Cercà un Crucifix. Va preparar el seu llibre d’exorcismes. Procedí a encendre set ciris pasquals. I amb un parell de pebrots es va preparar per lluitar contra el diable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s