Les protestes de la Plaça de Tiananmen, per Enric Marco

El 1989 és un dels anys més emocionants que recordo de la meva vida. En aquella època treballava com a fotògraf per Associated Press, una agència de noticies dels Estats Units i va ser enviat a la Xina, la desapareguda República Democràtica d’Alemanya, Txecoslovàquia, Hongria, i Romania. A mitjans de maig del 1989 vaig ser enviat a Pequín perquè hi havia una protesta popular liderada per estudiants que exigien millores a la dictadura comunista.

En arribar a la capital xinesa vaig allotjar-me a l’Hotel Beijing, molt, molt a prop de la Plaça de Tiananmen, on vaig trobar en Charlie Cole, company que treballava per la revista Newsweek, i el britànic Stuart Franklin, de l’Agència Magnum, que treballava per la revista Time. Els companys fotoperiodistes van advertir-me de la duresa de la policia xinesa i que molt sovint entraven de nit a l’habitació de l’hotel per fer inspeccions i els robaven el material. Per a un supervivent de Flössenburg, vaig pensar, res de nou i res que no es pugi superar amb facilitat. Vaig agrair-los l’advertència i vaig prendre mesures per garantir que el meu material arribaria a Nova York, a la seu central d’Associated Press.

El 20 de maig d’aquell 1989, les autoritats comunistes de la Xina van declarar la llei marcial perquè les manifestacions a la capital cada cop eren més freqüents, aplegaven a més ciutadans i cada vegada més persones es quedaven dia i nit concentrades a la Plaça de Tiananmen. Jo, en arribar a Pequín el 10 de maig del 1989 –ho recordo perquè no vaig poder veure la final de la Recopa que va guanyar el Barça, després de la primera passejada ja vaig entendre què passava i vaig deduir com acabaria.

L’endemà vaig parlar amb els meus caps de Nova York i els vaig explicar que allò acabaria molt malament perquè els manifestants representaven a molts sectors de la societat xinesa i això el règim no ho permetria. Recordo que vaig dir-los: “cada vegada hi ha més indignats”. Així va ser, la nit del 3 de juny del 1989, el govern va enviar els tancs i la infanteria de l’exèrcit a la plaça de Tiananmen per dissoldre la protesta. La repressió va ser brutal i s’estima que hi va haver entre 500 i 2.500 morts i entre 7.000 i 10.000 ferits, a banda de les detencions posteriors per evitar més protestes.

El 5 de juny, des del balco de hotel vaig poder fer una de les fotografies que podem considerar que han passat a la història. La imatge, captada amb la meva Nikon amb una lent de 300 mil·límetres, mostra un ciutadà que intenta aturar els tancs que continuen entrant a la plaça per evitar que hi torni la gent i revifin les protestes. Els meus companys Cole i Franklin també van captar el moment, però a ells la policia xinesa els va prendre el material. Jo, gràcies a l’instint de supervivència que vaig desenvolupar a Flössenburg, cada cinc fotos canviava el rodet i l’amagava a la cisterna del lavabo. Això va permetre’m enviar la imatge a Nova York i que Associated Press l’oferís a totes les publicacions del món.

Enric Marco

Comments

  1. Quina mala baba…

    :D

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s