Troben en una gossera catalana el famós gos que es menja els deures dels estudiants

Les Pinedes d’Armengol, una minúscula localitat de la comarca de l’Anoia, s’ha convertit en aquests darrers dies en un dels epicentres informatius de més volada al nostre país. La Gossera Municipal del poble ha realitzat una troballa sorprenent. La sospitosa malaltia d’un gos del centre ha desencadenat un fenomen sense precedents que ha trencat una de les excuses que ha sonat amb més força al llarg de les últimes dècades. A partir d’ara, justificar el no haver fet els deures perquè el gos se’ls ha menjat ha passat a millor vida.

To va començar ara fa uns dies, quan els treballadors van notar un comportament estrany en un dels gossos del centre. “Tot plegat era molt confús”, recorda Jacint Níquel, un dels cuidadors del recinte i ludòpata al seu temps lliure segons les veïnes del poble. El ca, de nom Pavarotti degut a les seves grans dimensions, tenia dificultats a l’hora de respirar i pràcticament no es movia, com Andoni Zubizarreta a l’hora d’aturar un penal. “El que ens fa alertar va ser quan va començar a patir convulsions agressives. Jo em pensava que era la seva reacció a l’escoltar el meu vinil de Maíta Vende Cá, però vaig aturar el gramòfon i el gos seguia amb el seu particular atac de pànic”, s’explica Níquel. Va ser quan l’animal va vomitar que la sorpresa va apoderar-se de tots aquells que presenciaven l’escena. “Va ser espectacular. De la seva boca va començar a sortir tota mena de material escolar. Brollaven carpetes, carpessans, cartabons, llibretes, paperassa, un àbac, alguna que altra goma d’esborrar de la marca Milan Nata, bolígrafs BIC Cristal, un llibre de filologia etrusca, un cromo de’n Cèl·lula abans d’absorbir l’A-17…”

Una reunió entre tots els treballadors del centre, el comodí de la trucada i la confessió de la mateixa bèstia, un procediment força difícultós degut a la diferència d’idioma entre l’animal i els humans, van permetre treure l’entrallat de tot aquest assumpte. Quedava així al descobert el famós gos que durant dècades s’havia cruspit els deures de bona part dels estudiants del nostre país. Quedava també més que enterrada una de les excuses que més s’han hagut de sentir a les nostres aules i que, fins a dia d’avui, havien despertat el recel del professorat. “La troballa és espectacular, com el moble-bar de Massiel“, afegeix Níquel.

D’aquesta manera, s’obre un nou horitzó pel que fa a l’enrebessat i complex món de l’excusa escolar. “Ara serà encara molt més complicat per al professor saber si l’alumne diu o no la veritat. I si la mort del familiar de torn que impedeix fer els deures fos certa? I si les calculadores solars realment no funcionen els dies ennuvolats?”, es qüestiona el propi Níquel, abans d’excusar-se quan se li pregunta per la seva suposada ludopatia: “No és el que sembla, no sé de què em parles…”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s