Les noces d’or del caçador, segons Enric Marco

Aquests dies recordo molt que fa 50 anys estava a Grècia, enviat pel Servei d’Intel·ligència exterior del Regne Unit de la Gran Bretanya, el famós MI6. A primers de maig del 1962 vaig arribar a Atenes en una missió d’espionatge davant el casament de Sofia de Grècia amb Joan Carles de Borbó, que es va celebrar el 14 de maig d’aquell 1962. Els britànics m’havien encarregat espiar el futur rei dels espanyols, des de feia tres anys, perquè sospitaven que col·laborava amb el Moviment per l’Alliberament de Botswana (MAB).

El 1959, vaig començar a treballar per l’agència d’intel·ligència britànica per recomanació de Joan Pujol `Garbo´ amb qui havia anat a l’escola a Barcelona a principis dels anys 20. Després d’una etapa d’entrenament van assignar-me la missió de seguir l’aleshores príncep d’Espanya, Joan Carles de Borbó. La meva capacitat per relacionar-me, sobreviure i percebre les situacions de risc –que vaig desenvolupar a Flössenburg, va permetre’m entrar a treballar com a agent de seguretat del príncep.

En Joan Carles era un jove alt, prim, amb una afició –millor dit obsessió, per les armes de foc, i amb un únic defecte; tan jove i ja tenia presbícia. És a dir, el príncep tenia vista cansada. En entrar al seu servei vaig alertar-lo d’aquesta malaltia perquè amb les meves dots per percebre tots els detalls vaig comprovar que així li presentaven una xicota la vista se li cansava i la baixava cap a les glàndules mamàries. En Joan Carles va dir-me que desconeixia que això fos vista cansada i que ell se n’havia adonat que ho feia, però pensava que era una reacció natural del jove en estat de zel.

El juny del 1961 vaig acompanyar en Joan Carles al casament de l’aleshores príncep Eduard d’Anglaterra amb Caterina Worsley, els ducs de Kent, i allà vaig comprovar que la presbícia de Joan Carles s’accentuava amb la parella que van assignar-li pel casament. El protocol va fer que el príncep d’Espanya fos el “cavaller de companyia” de la princesa Sofia de Grècia. En aquella Anglaterra humida va sorgir el desig entre un jove obsessionat per la caça i una noia de relacions breus.

Onze mesos després d’aquella trobada, Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia van casar-se dues vegades el mateix dia; primer pel ritus catòlic i després per l’ortodox. Els convidats al casament reial van ser obsequiats amb aquest menú: còctel d’Hormad, suprema de faisà, llegums, foie, pastís, gelat i fruita. Ja veieu que eren molt senzills, perquè oferir llegums en un dinar de casament… Bé, a mi assistir al casament va costar-me la feina perquè en veure els llegums vaig recordar el ranxo de Flössenburg i vaig demanar el relleu en aquella missió. Un fracàs perquè mai vaig poder confirmar si eren certes les sospites britàniques que en Joan Carles donava suport al Moviment per l’Alliberament de Botswana (MAB).

Enric Marco

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s