#GràciesHollande?

A casa nostra la passió per la competició ens converteix en especialistes en futbol, motociclisme, castells, i eleccions. Tot allò que suposi emoció, esforç, lluita i un desenllaç amb triomf o derrota ens apassiona. Aquesta excitació per la rivalitat ens porta a seguir amb delit les eleccions presidencials franceses, prendre partit per un dels dos candidats i fer-nos els entesos dient que “la victòria d’Hollande es clau per mirar de canviar les coses a Europa”.

Des de Benegre.cat considerem que la millor notícia dels comicis francesos és que, d’aquí a cinc anys, François Hollande expliqui que no es presenta a la reelecció perquè se sent buit després de cinc anys en què ha rebaixat l’atur al nivell més baix de la història, perquè la regulació de l’estat sobre el sistema financer facilita el creixement i l’estabilitat social, perquè tothom surt de casa amb més satisfacció que decepció…

Ara bé, aquesta esperança que el 51,67 % dels electors francesos i que una part dels televidents i analistes polítics catalans dipositen en una política econòmica que impulsi el creixement ha d’anar acompanyada d’una aposta ferma per les polítiques educatives. Sense educació, sense coneixement potser la nostra aposta pel creixement implica l’empobriment d’altres regions, d’altres pobles del planeta.

Ens podeu titllar de demagògics, però potser l’encertareu més si considereu que són uns ignorants. Des de Benegre.cat ens preguntem si la política econòmica que vol impulsar Hollande afavorirà Grècia. Ves a saber! potser la política d’austeritat que imposa Alemanya o la Unió Europea sobre els grecs és per estudiar si la pobresa que els genera el retorn d’un deute inassolible, provoca l’auge dels extremismes, l’arribada del feixisme al poder… O això ja ho va viure l’Alemanya de la República de Weimar amb les sancions econòmiques imposades al Tractat de Versalles?

Si us plau, educació, formació, afavorir el creixement, fomentar la competència, estimular la investigació, premiar la dedicació, l’esforç, el valor per la feina ben feta, el sentit del deure… I, sobretot deixar de pensar que si un viu bé, la resta també. Però sobretot, sentit de l’humor perquè és fonamental per viure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s