L’accident de Superga; la fi del Gran Torino, per Enric Marco

El 4 de maig és un dia que m’horroritza, em paralitza. Des del 1950, els 4 de maig els passo tancat a casa amb taps a les orelles, a les fosques i en silenci. Tot perquè el 4 de maig del 1949 vaig salvar la vida en no tornar amb l’expedició del Torino FC que tornava a casa després d’un partit amistós jugat a Lisboa. Des de l’octubre del 1945, mig anys després de sortir de Flössenburg treballava com a psicòleg esportiu pel club del Piemont. No tenia la titulació, però ser un supervivent et converteix en un motivador de grups i un amic va trobar-me la feina. 

Parlo d’un amic i podria dir que era un germà per a mi. Qui va trobar-me feina al Torino FC era un germà de Leslie Lievesly, l’entrenador anglès de l’equip, a qui vaig conèixer a París el maig del 1945 mentre feia una cura de repòs a l’Hotel Lutetia amb d’altres republicans exiliats. En Matt Livesly va parlar-me del seu germà, jo amb el meu domini de l’anglès i l’italià li vaig preguntar si podia parlar amb ell per veure si a Itàlia podria trobar una feina. Les gestions van anar molt bé i, tot i que en principi anava per fer treballar com a cuidador del material esportiu vaig acabar sent ajudant de l’entrenador i fent de psicòleg del jugadors.

Enric soggiorno a Lisbona”, “Enric soggiorno a Lisbona”, “Enric soggiorno a Lisbona”, aquestes paraules em persegueixen des d’aquell 4 de maig del 1949 després que al matí l’entrenador va dir-me que em quedés a la capital de Portugal per parlar amb Ladislau Kubala que aquells dies hi era perquè negociava amb diversos equips abans de fitxar pel Barça. L’entrenador i el president del Torino volien que persuadís a Kubala perquè s’incorporés a l’aleshores millor equip d’Itàlia i d’Europa.

El 4 de maig del 1949, a les sis de la tarda tenia pactada una trobada amb Kubala a l’Hotel Aviz de Lisboa i vaig rebre una trucada de la meva dóna des de Tori donant-me la nefasta notícia. “Enric, Enric, Enric, han mort tots en un accident, s’ha estavellat l’avió”. El meu instint de supervivència, l’experiència de la guerra i sobretot l’estada a Flössenburg m’havien convertit en una persona que sempre busca objectius per sobreviure. Això va tornar a salvar-me la vida, perquè sempre tens uns segons en què et tiraries sota les rodes del tramvia.

Després de parlar amb la meva dona, vaig cridar el cambrer, va portar-me una copa de vi de Porto i vaig esperar l’arribada de Kubala jugant als escacs amb un home de negocis que s’estava a l’hotel. Mentre jugàvem se’m queien les llàgrimes pensant en el 18 jugadors d’aquell equip que havia guanyat quatre lligues consecutives des que jo havia arribat al club, en els tècnics, i els directius morts en l’accident. 31 persones van morir en estavellar-se l’expedició del Torino que arribava a la capital del Piemont després de jugar un amistós, a Lisboa, contra el Benfica.

Enric Marco

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s