Seguim amb la publicació de “L’Abadia de la Mare de Déu del Cup”, la novel·la de benegre.cat. Avui toca el Capítol IV, però podeu clicar aquí per llegir-ne la resta.
A l’Abadia, les campanes del rellotge del segle XVIII, la maquinària del qual estava intacta, tocaren les cinc de la matinada. Els nostres frarets, pietosos ells, es van llevar i van decidir que novament calia complir amb el seu deure. Es flagel·laren tant com els passà pel nap. Després, esgotats, baixaren a l’església a fer les seves pregàries i anaren a repassar els ceps, com formiguetes ufanoses començaren tan feixuga feina. Esmorzar, no esmorzaven mai.
Fra Sever, era el frare cuiner, l’última adquisició de l’Abadia. Tenia cinquanta anys, i feia honor i glòria a la seva professió. Era calb, feia un metre seixanta-cinc d’alçada, i pesava cent vint quilos. Aquella santa humanitat havia estat en la vida pecaminosa xef de cuina d’un gran restaurant francès, que portava per nom “Le petit Follie”. No se sap encara què va passar, però tots els comensals, -eren cent vint festejant el triomf electoral del més gran partit de dretes del país-, de sobte a les postres, van tenir un mal de calça fulminant.
benegre.cat 