Troben José Mourinho plorant als lavabos de Valdebebas

Treballadors del Reial Madrid han filtrat als mitjans de comunicació que aquest matí han trobat a l’entrenador del primer equip, José Mourinho, plorant desconsoladament tancat en un dels lavabos de la ciutat esportiva. El portuguès hauria explotat per la pressió que encara l’equip en les properes setmanes, amb el Barça retallant distàncies a la Lliga. “Semblava una nena petita”, ha declarat un dels treballadors que ha descobert l’incident.

Mourinho ha dit prou. I ho ha dit amb amargues llàgrimes vessades en la intimitat d’un lavabo, talment com una adolescent de secundària quan el noi que li agrada passa d’ella. Amb aquestes paraules, treballadors de la ciutat esportiva del Reial Madrid, a Valdebebas, han explicat als mitjans de comunicació l’anècdota de la jornada.

Tot ha succeït minuts abans del lleuger entrenament que els blancs tenien previst per aquest matí, hores abans del trascendental derbi madrileny d’aquest vespre. A l’hora en punt, la plantilla reunida ha començat amb els suaus exercicis de preparació -per no desgastar-se en excés en vistes a la nit- fins que el capità, Íker Casillas, ha fet adonar als seus companys que el “míster” no hi era.

És aleshores quan els jardiners de la ciutat esportiva merengue han pentinat la zona a la recerca del tècnic. “En passar per davant dels lavabos he sentit com uns gemecs i he obert la porta de cop”, ha explicat un dels especialistes que ha preferit mantenir-se en l’anonimat: “A dins del cubicle hi havia Mourinho amb els ulls inflats de tan plorar mentre Karanka l’acaronava i el calmava acariciant-li el cabell”.

Segons han pogut saber els mitjans de comunicació desplaçats a la zona, Mourinho hauria confessat tot patalejant que “no puc més, estic molt nerviós i em salta la llàgrima” i Aitor Karanka, el segon entrenador, ha afegit que “no pot més, està molt nerviós i li salta la llàgrima”. La pressió del Barça, que retalla punts de manera imparable al Madrid, sembla que es comença a notar en les entranyes de l’etern rival.

Deixa un comentari