Capítol II: El naixement de l’Abat Tomeu – 1a part

L’Abadia de la Mare de Déu del Cup entra en el seu segon capítol, on el bon Abat Tomeu explica els seus orígens als seus benvolguts frarets. Encara no la llegeixes?

– Vaig néixer l’any de gràcia del 1931. En sortir del ventre de la meva santa mare, ja pesava sis quilos.
– Ooooooooh! Quin nin més gros i formós que vau ser, Pare Abat! Deuríeu semblar un nen Jesús! Que contenta que deuria estar la vostre mare en acabar d’infantar-vos!
– Frarets meus, a ma mare, la vaig rebentar en néixer jo.
– Verge de la Depuradora! Verge del Sant Reciclatge!
– Va morir esqueixada per la meva persona, el pecat de la carn que varen fer els meus pares el van pagar molt car, -va dir brandant la seva crossa abacial.


– Mare de Déu del Cup! Verge del Vinyet o de La Vinya!
– Aquesta mort, l’he portada a la meva esquena com la closca d’una tortuga.
– Sagrat Cor de Jesús, en vós confio! Verge Santa! Verge Pura! Feu que aprovi aquesta assignatura!
– El rector del poble, va buscar una dona que hagués parit per poder alletar-me. I jo, fixeu-vos ja quina clarividència més enlluernadora, -potser ajudat pel meu àngel de la guarda- tan sols amb vuit hores de vida, vaig negar-me a xuclar els mugrons de cap dona!
– Abat meu! Sou llum i guia per a la nostra Comunitat! No ens deixeu! Pare!!!
– Mon Pare! Sou la puresa feta carn! El Paradís és vostre!
– Frarets meus, eixos mots em conforten, però encara he de perfeccionar-me molt més. Com deia suara, vaig negar-me a fer tan reprovable acte. Es veu que el senyor rector no se’n sabia avenir de la meva reacció, doncs més tard vaig saber, que el bon mossèn amb tota bona fe, i per estar segur de l’aliment que donaven aquelles popes, les va tastar i les va trobar excel·lents! Per això amb la consciència tranquil·la me les va oferir a mi, perque sabia que seria ben alletat. En negar-m’hi, diuen que deia renecs i tot! Jo crec que estava posseït! Va anar a buscar un pastor, i van buscar una cabra que hagués parit i allà em va fotre el mossèn, amb una cabra. I així vaig pujar tota la meva infantesa. Per a mi, la cabra va ser com una mare i com una companya, em va distreure molt! A voltes he pensat fer algun opuscle titulat “La cabra i jo”, “Vivències amb una cabra”, “On hi hagi una bona cabra que se’n vagin les femelles”. Quan em vagui l’escriuré, però ara no tinc temps.
– Quant de seny vau tenir, i quant sofriment porteu al damunt, bon Abat! Pare Abat! Quan la vostra mare us va expulsar del seu ventre, va parir un sant! Beneïda sigui per aquest acte!
– Aaaaaaaaaaaaaaaaaah! Aaaaaaah! -Bramaven emocionats els dos frares amb el cor encongit per aquesta dissortada història que contava el pastor.

– El 1936, els republicans, o els rojos, com volgau dir-los, varen esbudellar el meu pobre pare perquè era el sagristà de la parròquia. També van violar salvatgement i després matar la meva companya-mare, la cabra, i se la van fotre a la brasa!! Tot això al meu davant. Jo només tenia cinc anys! Novament el dolor d’un pobre nin va quedar latent en l’Univers!
– Mare de Déu de la Llet! Us van fer res a vós? Quina mala llet veu tenir! Verge de la Purificació! Quin destí tan cruel per a un infantó!
– No acaba ací la història frarets meus. El 1939, jo ja tenia vuit anys i es va acabar la guerra. Aquests tres anys vaig anar malvivint, Em va recollir del carrer l’enterramorts del poble, es deia Ciprià, i tan menut com jo era, ja vaig aprendre tant noble ofici.
– Ooooooooooooh! Pare Abat! Es que vós apreneu molt ràpid, quina clarividència que teniu!
– Ooooooooooooh! Mon Pare! Quin sofriment! Sort que sou un intel·lectual nat! I a més català! Un altre no ho hauria pogut resistir!
– Gràcies frarets meus! -digué emocionat-, es que som un raça molt forta! Poseu-me una altra manta que tinc molt fred! Ah! I torneu-me a omplir el got, que defalleixo. El més trist va ser quan per raons de manca d’espai vaig haver d’esbotzar l’entrada del nínxol del meus avantpassats. Amb vuit anys, vaig haver d’obrir les caixes dels meus pares, i vaig llençar els seus estimats ossos a l’ossera comú, calaveres incloses. “Polvus eris et polvus reberteris”.
– Per què veu haver de treure els cossos dels vostres pares de l’últim lloc on reposaven en la plenitud de la pau?
– Mon Pare, respongueu! Per què? Jo també estic encuriosit!
– Perquè en Paco “la Culona”, feia afusellar tanta gent, que mancava lloc per enterrar els cadàvers, que s’esperaven tres o quatre dies al cementiri, per manca d’espai. No hi havia prou nínxols. Els cadàvers pudien molt, amb greu perill d’epidèmies.
– Qui era “la Culona”, mon Pare?
– Era un senyor molt religiós que es deia Franco.
– Aquell dictador feixista?
– El mateix fillet meu. Però no diguis aquest últim mot, perquè, mort i tot, encara té molts amics entre els bisbes, els arquebisbes i el nuncio, i també entre els cardenals del Vaticà.
Sabeu frarets meus, que no deixava plantar vinya que donés fruit negre a Catalunya? Els ceps de gra negre, només els deixava plantar a España.
– Oooooooooh! Que dolent! I què feia la gent que volia plantar vinya mon pare? -indagaren els devots de l’Abat
– Plantar Xarel·lo, Perelada, i Macabeu i fer cava, o bé vi blanc. Els que tenien ceps de gra negre plantats abans de la República, els podien renovar amb molta discreció i arriscar-se a plantar-ne algun, però si els descobrien els podien afusellar per “rojos.
– Aaaaaaaaaaaah! Aaaaaaah! Aaaaah! -Ploraven els dos frarets desconsoladament, carregades les seves entranyes d’emoció per les vivències del bon Abat Tomeu.
– Com us ha provat el Senyor mon Pare! El Senyor apreta però no ofega bon Abat!
– Més valdria que el Senyor m’hagués fotut un cop de mall al cap i haguéssim acabat d’una vegada. He sofert molt, frarets meus, he sofert molt. Més que proves, el que ha fet el Creador ha estat putejar-me -i jo faig constar que ho accepto humilment de bon grat- perquè, digau-me, jo us pregunto: a un nen de cinc o nou anys se’l pot provar?
–  Aaaaaaaaa! No! No!
– Aaaaah! Que no! Cony! Que no! -Bramaven els dos frares, sense poder aturar les seves tendres i nobles llàgrimes. -Mereixeu el repòs etern Pare Abat! Quan sigueu ben mort, us fotrem un monument més alt que la atalaia del parc d’atraccions de Collserola!
– Ai frarets meus, no us amoinau, ja estic avesat a totes les desgràcies d’aquest món. No acaba ací la cosa. Puig un guárdia civil que feia estraperlo amb el vi es va compadir de mi i em va adoptar tot just quan havia fet els nou anys. Em va ensenyar molts secrets de la vinya, a cuidar-la, a desgranar-la, a tallar-ne els sarments. Ell tenia un clos aquí a Catalunya, i va replantar-hi ceps de La Rioja, va fer un vi però que molt bo! Durant els set anys que vaig estar al seu costat vaig aprendre molt, de fet, no era un mal home. Però vaig rebre un avís del Cel!
Com va ser l’avís mon Pare?
– El veu veure clar? Es veia bé? Bon Abat?
– I tant fillets meus! L’home que em va acollir, el guárdia civil, anava venent vi i plantant vinyes, més i més vinyes, jo l’ajudava i escoltava llurs lliçons. Penseu que en l’art de l’enologia, -perquè ell no ho sabia, però era un enòleg nat- era una eminència. Bevia i bevia com una esponja, i que Nostre Senyor em perdoni, però quan anava ben mamat, era encara més pietós que el fraret més pietós d’eixa Abadia.
– No pot pas ser mon Pare!
– Bon Abat, em feu trontollar la fe!
– Penseu que se li apareixien tots els sants del calendari!
– Ooooooooooooooooooooooooh!
– Collooooooooooooons!
– Fillets meus, controleu-vos, però vet aquí que vaig veure l’avís del Cel; només el seu clos va agafar la fil·loxera!
– OOOOOOOOOH!
– I què va fer?
– Es va fotre un tret al bell mig de la boca! I jo molt afectat, vaig marxar, i camina que caminaràs, dies i més dies sense rumb, pregant ajut al Senyor! I anant per muntanyes i valls, travessant rius i planures, vaig anar a parar a eixa Abadia.
– Però no us cansàveu de caminar tant? No us refredàveu dormint al ras? Com vàreu trobar el camí d’aquesta Santa casa?

Comments

  1. El Capellà de Bolquera says:

    Avemaria Puríssima!!!
    Per un moment he pensat que la cabra era la de “La legión espanyola”. Uffffff!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s