El cop d’estat argentí de 1976

El 24 de març del 1976 vivia a Buenos Aires i treballava a l’ambaixada d’Alemanya a la capital federal de la República Argentina. Aquella nit vaig dormir a la seu de la cancelleria, que estava situada al carrer Maipú 942, molt a prop de l’Hotel Pulitzer. L’ambaixador Jörg Kastl m’havia demanat a finals de febrer que dormís a la cancelleria perquè l’exèrcit argentí l’havia avisat que donaria un cop d’estat i em necessitava pel meu domini del castellà i per la meva capacitat camaleònica.

Recordo com si fos ara quan a les cinc de la matinada d’aquell 24 de març l’ambaixador va venir a avisar-me que l’exèrcit de la República Argentina acabada de detenir la presidenta Maria Estela Martínez de Perón “Isabelita”, i que el cop d’estat era un fet. Un cop vam estar preparats, el canceller i jo vam tancar-nos al despatx i vam enviar un cable diplomàtic a Helmut Schmidt, canceller de la República Federal Alemanya. La meva tasca a l’amabaixada era la d’assistent personal de l’ambaixador, un càrrec que ocupava des de feia tres anys, gràcies a la recomanació de l’aleshores canceller Willy Brandt que va accedir a la petició que li havia fet el seu amic Felipe González.

Mentre esperàvem una resposta del govern de Boom, vam posar Ràdio Rivadavia (630 AM) per veure si en programa matinal El Club de Barbas que presentava Rubén Aldao de sis a vuit del matí informaven sobre el cop d’estat. En aquell moment, jo vaig aprofitar la confiança de l’ambaixador Kastl per enviar un cable a casa del meu nebot, en Quim Monzó, que aquell 24 de març del 1976 feia 24 anys. Ràdio Rivadavia va emetre música fins la intervenció del general Jorge Rafael Videla que va anunciar el cop d’estat tot anomenant-lo Procés de Reorganització Nacional.

Aquell 1976 va ser un any molt dur a l’Argentina, tot i tenir passaport diplomàtic jo vivia amb la por al cos perquè els militars argentins eren uns despostes i uns assassins. Per sort, l’any següent van canviar l’ambaixador i, l’arribada de Joachin Jaenicke a la cancelleria va permetrem marxar de l’Argentina amb l’exambaixador Kastl. La veritat és que els tres anys que vaig passar al país poc vaig poder fer en la meva tasca d’agent doble, ja que pocs informes vaig poder passar al Mossad –l’organització per a qui treballava gràcies als contactes que havia fet a Flössenburg.

Enric Marco

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s