La fundació d’ERC i el naixement de La Crida

Recordo com si fos ahir aquell 19 de març del 1931. Amb prou feines era un adolescent, però vaig participar activament en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya i en el primer govern republicà. La meva vinculació a l’activisme catalanista seguiria al llarg de tota la meva vida i per ventura vaig veure’m involucrat en el naixement de “La Crida” en favor de la cultura catalana, el 18 de març del 1981.

La dictablanda de Primo de Rivera fou una època complicada. Jo era un marrec, però recordo com van liquidar la Mancomunitat de Catalunya i, a poc a poc, tots els símbols identitaris del nostre país, com les Quatre Columnes de Montjuïc, al 1928, que vaig veure caure amb els meus propis ulls. Això va forjar en mi un caràcter combatiu i un gran amor pel meu país, el que em va mantenir en vida durant al calvari dels camps de concetració nazis, on vaig veure’m reclós anys després.

En començar els anys 30 i restaurada la democràcia, vaig proposar al meu mentor Francesc Macià -a qui havia conegut en les reunions d’Estat Català- unir forces amb el Partit Republicà Català per plantar cara a Espanya. A mitjans de març del 1931, es va celebrar al barri de Sants de Barcelona la Conferència d’Esquerres, que va acabar amb la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya. El poble ens va abraçar i sento un pessigolleig quan recordo com vaig sortir al balcó de la Generalitat a proclamar la República Catalana. Encara escolto el crit de la gent quan cloc els ulls en anar a dormir. L’alegria, però, va durar poc, i la llibertat encara menys.

Mig segle després, jo havia canviat molt. Havia patit la duresa del nazisme i l’enyorança de l’exili, però això no havia fet més que enfortir el meu desig d’un país lliure i sobirà. Era el 1981 i Espanya seguia apretant-nos amb força. Els nostàlgics del franquisme van escriure el “Manifiesto de los 2.300”, un pampflet en contra de la normalització lingüística signat per il·lustres personalitats, com Federico Jiménez Losantos. A ell, el text li va costar un tret a la cama. Sembla que se li va escapar a l’integrant de Terra Lliure que l’acompanyava de ruta turística per Santa Coloma de Gramenet.

Vist el panorama, vaig proposar a Aureli Argemí i Roca l’organització d’un acte al paranimf de la Universitat de Barcelona, el 18 de març del 1981. Allà va néixer “La Crida”, un moviment en favor de la llengua i la cultura catalana que organitzaria molts actes durant els anys 80. A mi el nom no m’gradava gaire, doncs em recordava als crits d’horror dels presoners de Flössenburg, però vaig donar el meu vist-i-plau. Aquell dia, vam salvar el català.

Enric Marco

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s