Compartir cel·la amb Antoni Tàpies després de la Caputxinada

El 1966 és l’any de La Caputxinada, és a dir, l’any de la culminació d’una revolta universitària en què vaig involucrar-me com delegat de la facultat de Filologia Alemanya. El 9 de març del 1966 es va celebrar l’acte fundacional del Sindicat Democràtic d’Estudiants en una assemblea que es va celebrar al convent dels Pares Caputxins de Sarrià. El secret d’on havia de celebrar la reunió es va mantenir fins a l’últim moment, per evitar més violència repressora per part de Francisco García Valdecasas, rector de la UB.

L’acte amb la lectura dels Estatuts del Sindicat, la Declaració de Principis i, finalment, el Manifest per una Universitat Democràtica. Aleshores, quan s’anava a obrir el torn d’intervencions un frare caputxí ens va comunicar que ell lloc de l’assemblea havia estat descobert i que el convent estava rodejat per la policia, amb un gran aparell de cavalls, cotxes i armes. Així va començar un setge que va durar tres dies.

Tot es va precipitar el divendres 11 de març del 1966 quan un grup de policies, dirigits pel temible cap de la Brigada Político-Social, Antonio Juan Creix, i el seu germà, van entrar a la sala d’actes, van ordenar el desallotjaments dels estudiants i van retenir els intel·lectuals i professors. Tots vam ser detinguts, transports a la Jefatura de Via Laietana i tancats als calabossos del subterrani. Jo vaig compartir cel·la amb el pintor Antoni Tàpies i al davant tenien en Pere Quart amb en Jordi Solé Tura.

L’endemà van començar els interrogatoris. Jo estava acostumat als de Flössenburg i allò va semblar-me un joc de nens. Els companys els trobaven desagradables en la forma i en la paraula, però ningú va patir violència física. El meu company de cel·la, l’Antoni Tàpies s’ho prenia molt bé i passava l’estona dibuixant creus a la paret. La meva preocupació eren els mitjons perquè els tenia foradats, però el bo d’en Tàpies se’n reia i deia “Enric, si sembles un artista”.

Un dia d’aquests publicaré una llista amb el nom de totes les persones que van assistir a La Caputxinada perquè va haver-hi una època que semblava que si ho hi havies estat no eres ningú. Jo tinc la llista perquè en un descuit del comissari Creix li vaig fotre.

Enric Marco

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s