Agent doble al Vietnam fins l’arribada del Monzó

El 2 de març del 1946, vaig participar a la cerimònia de proclamació de Hồ Chí Minh com a president del Vietnam del Nord. De fet, el líder polític dirigia el país des del setembre anterior –quan es va fundar el país- però, la pressa de possessió no va ser fins aquell dia. En aquella època jo treballava pels serveis secrets de França, tot i que ells desconeixien que col·laborava en la causa comunista de la República Democràtica del Vietnam.

La meva arribada al Vietnam es va gestar a l’Hotel Lutetia de París, el maig del 1945. Després de l’alliberament de Flossenbürg, el dia de sant Jordi d’aquell any, per part de les tropes de la 90ena Divisió d’Infanteria de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica vaig ser enviat a l’Hotel Lutetia per fer una estada de recuperació. El 23 de juny del 1945 –ho recordo perquè vaig pensar en la revetlla de Sant Joan, va venir a trobar-me a l’hotel un militar francès que va resultar ser el coronel Henri-Maurice Gauché, que treballava pel Deuxième Bureau –els serveis d’informació francesos. Guché va proposar-me anar al Vietman i treballar per ells. En aquell moment només tenia ganes de fugir d’Europa i vaig acceptar la proposta. Guché va venir a buscar-me perquè el seu nebot li havia parlat de mi i de com l’havia salvat a Flossenbürg de morir.

L’octubre del 1945 vaig sortir del port de Bordeus en direcció a Saigon, la capital d’Indoxina. L’objectiu de França era recuperar la colònia després de la fugida de les tropes japoneses arran el llançament de la bomba atòmica i la seva rendició, que va suposar la fi de la II Guerra Mundial. La primera setmana de desembre del 1945 vam arribar a Saigón i jo vaig instal·lar-me com a turista a l’Hotel Contiental Palace. Els primers dies vaig visitar la ciutat per conèixer tots les racons.

A primers del 1946, gràcies a la confiança que m’havia guanyat amb un cambrer de l’hotel -un agent secret del Front d’Alliberament del Vietnam, més conegut com a Viet Minh- vaig poder posar-me en contacte amb el general Vo Nguyên Giáp, mà dreta de Hô Chi Minh. A partir d’aleshores i fins la tardor del 1973 vaig viure a l’Hotel Continental fent informes falsos per França i col·laborant amb Hô Chi Minh en la victòria del comunisme al Vietnam.

No vaig poder viure el triomf perquè dos joves catalans van instal·lar-se a Saigon i vaig témer que em descobrissin ja que jo guardava molta Benzina a l’hotel i amb els dos catalans havia coincidint en algun Self Service i tenia la impressió que m’espiaven. L’octubre del 1973, França va proporcionar-me un passatge per tornar a París.
Uns quinze anys després, un dia, tot caminant pel carrer Tamarit de Barcelona, davant la seu del desaparegut Diari de Barcelona, vaig creuar-me amb un d’aquells joves i vaig començar a tremolar. La meva parella va dir-me: Enric et posa nerviós en Quim Monzó?. He de reconèixer que fins aquell dia no sabia qui era. Des d’aleshores sempre l’he evitat.

Enric Marco

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s