L’Abadia de la Mare de Déu del Cup – Pròleg

Des d’avui i cada dissabte, a benegre.cat publicarem un fragment de la novel·la “L’Abadia de la Mare de Déu del Cup”, escrita per un foll, Caín Catuña. Una novel·la sobre les aventures d’una comunitat eclesiàstica que, de ben segur, us farà passar una bona estona. Sense més preàmbuls, podeu començar amb el Pròleg:

Benvolguts lectors,

De bell antuvi, el meu agraïment al ciutadà d’Euskadi Igor Garcia, per la seva comprensió i per la seva professionalitat envers la tasca feta en aquest volum. Dit això, em llanço de ple en la presentació d’aquesta obra. Atès el tema tractat, crec és el meu deure posar-vos una mica al corrent del contingut d’aquest primer volum, el seu títol és “L’Abadia de la Mare de Déu del cup”.

És una Abadia situada en un bell lloc de la Catalunya profunda. L’Abadia, que data del segle X, ha tingut diferents alts i baixos, però això sí, sempre ha estat habitada per monjos. Per això es conserva en perfecte estat, sent l’admiració de propis i estranys quan un cop l’any es pot visitar. El gran impulsor de l’Abadia, però, va ser el plorat Abat Prepuci, que fou vilment assassinat pels soldats de Napoleó el 1808, però no els revelà el secret -el més sagrat-, referent a l’art de la cura de les vinyes, ni del de la restauració. La nostra Abadia sota la direcció ara de l’Abat Tomeu, fa uns vins d’una extraordinària qualitat, sent l’admiració de tots els professionals del ram. Fins i tot al Vaticà estan desitjosos d’intervenir l’Abadia per produir i manegar ells el conreu i el benefici que dóna la venda de tan preuat líquid. La venda només es fa un cop a l’any i per unes hores, que quedi clar.

El Maligne ataca l’Abadia, el Vaticà ataca l’Abadia, el Nuncio els hi toca els collons. Pobres frarets què poden fer? Qui els pot ajudar? I els fets miraculosos que s’esdevenen dins d’aquelles santes parets? I els horrorosos esdeveniments diabòlics que fan trontollar la fe del nostre bon Abat i  de la nostra bona Comunitat? Sort de la Marona del Cup! No van ajudar els àngels l’Abat Tomeu, abans un humil frare, i el van portar en ales fins a la mateixa porta de l’Abadia? Qui els podia ajudar en aquest trist i dissortat tràngol? El nostre Abat va invocar a Sant Jordi, patró de Catalunya i de la Gran Bretanya. Sant Jordi els ajudà!

Us deixo doncs, que gaudiu del sentit de l’humor tant subtil de Caín Catuña, persona seriosa, devota, humil i honesta, i que afirma amb rotunditat que no hi ha cap tipus de mala intenció, ni vol ferir la susceptibilitat de la gent tan assenyada que està llegint aquest primer volum, perquè vull dir-vos que n’hi haurà més, us ho dic jo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s